Albert Bosch: “M’encanta viure en el planeta en què ens trobem”
El II Congrés Internacional de Viatges, Comunicació i Aventura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es presentava com la millor ocasió per aventurar-nos a un món on el periodisme, l’exploració i, sobretot l’aprenentatge, hi tenen cabuda.
Turisme i periodisme
Abans, però, José Manuel Pérez Tornero, Doctor en Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Director del Gabinet de Comunicació i Educació de la mateixa universitat, va introduir en la seva intervenció que el turisme es un desplaçament que està mobilitzant a milions de persones del món i que es una bona oportunitat per trobar treball. També va deixar clar que el periodisme ha estat sempre l’encarregat d’explicar i narrar el que passa i ha passat a fora: “Viatges com el que va protagonitzar la mort de quasi 20.000 africans que es desplaçaven a Europa han de ser objectiu del periodisme”.
Acompanyar el turisme, narrar la tragèdia dels viatges i tractar d’apropar el coneixement empíric del món són els aspectes que s’han dedicat a estudiar els alumnes del Màster de Periodisme de Viatges. “El periodisme del futur serà viatger, la majoria de continguts estan connectats a informació internacional. A més, és un repte moral al que ens enfrontem”, va assegurar Pérez Tornero. Un altre dels directors del congrés, Santiago Tejedor, també va defensar que el fet de viatjar té una gran importància pel periodista.
Albert Bosch: viure el món
No obstant, un dels principals focus de la jornada va ser la conferència de l’aventurer i emprenedor gironí Albert Bosch, el primer espanyol en aconseguir fites inèdites com arribar al Pol Sud sense assistència. De seguida, Bosch va deixar clar que abans d’encarar qualsevol repte de l’alçada com les que ell afronta, és bàsic saber per què i per a què ho fem: “Un dels meus motius és perquè m’encanta viure en el planeta en què ens trobem. Quan vols innovar en alguna cosa, has d’estar disposat a equivocar-te, però el que no innova no progressa”, va declarar.
En la seva conferència, Bosch va plantejar fer un viatge virtual pel món, a través de quatre indrets que més li han impactat al llarg de la seva experiència com aventurer: el desert del Sàhara, la muntanya, la selva i el Pol Sud.
El desert del Sàhara i un somni fet realitat
L’aventurer va explicar que a partir de la seva afició a la muntanya i a les motos, el desert li va permetre, als 27 anys, arribar a complir un dels seus somnis: córrer el Dakar, fet a partir del qual va descobrir el ‘Viure la vida com si fos una aventura’. Hi va anar gràcies a la capacitat de gestió de projectes, i després de veure com no guanyaria el Dakar, va pensar que allà havia arribat el seu punt màxim. En aquell moment va ser quan es va donar compte que poder escollir ell mateix el rumb seria la millor opció: “La brújola va superar el cronòmetre”, va dir.
Quan va aconseguir tenir diners, va anar amb un amic minusvàlid a córrer el Dakar, convertint-se així en el primer equip de la història en acabar una cursa conduint només amb les mans (Bosch n’era el copilot). Aleshores, va descobrir que si tot el que feia no ho explicava bé, tot el seu treball no serviria de res, de manera que va muntar el departament de comunicació de l’equip.
La muntanya: un amic més
Probablement, una de les modalitats que Bosch ha fet més és aventurar-se enmig de muntanyes. Va realitzar el “Seven mountains”, que ell mateix va qualificar com un projecte impressionant: “No només el fet de pujar els set pics més alts del món, també pel muntatge del projecte, el fet d’aconseguir pressupost i crear els gabinets de comunicació i coordinació”, va explicar. Bosch va dir que li està molt agraït a la muntanya, més enllà de permetre-li la satisfacció d’estar en el lloc més alt del món. “Quan vas a la muntanya, l’objectiu és arribar al més alt. L’estratègia és particularment senzilla”, afirmava el gironí. El ‘per què ho faràs’ ho has de tenir preparat d’abans i, sobretot, tenir-lo ben respòs. Però quan vas a una muntanya, els oients de la conferència van poder comprovar com sempre et pots trobar amb obstacles, ja sigui en forma d’esquerdes, canyons o penya-segats: “A l’Everest, per exemple, espero no tornar-hi, pels seus glacials". I és que si algú pensa en viure una aventura, cal tenir clar que es trobarà obstacles i riscos, que s’han de gestionar i no enfrontar-s’hi: “Cal ser prudent i saber anticipar-te als perills”, va advertir Bosch.
 |
| Albert Bosch explicant les seves aventures |
La selva, el pitjor lloc per aventurar-s’hi
Albert Bosch va deixar clar que, pel que fa a la perillositat, la selva és molt pitjor que la muntanya, el desert o el glacial: “La selva és un indret on tot el que hi viu no és molt simpàtic, ja que tot et pot matar. Al final aprens a avançar amb les mesures que tens”.
El Pol Sud: entre 15 i 30 graus sota zero
Estar en una tenda de campanya sense poder-te moure durant deu dies és dur, t’enfonsa moralment, t’angustia i et desmotiva. Això és el que va haver de suportar Albert Bosch: “Ens despertàvem quan no feia vent i estàvem entre -15 i -30 graus, tot i que a vegades s’arribava a -45”, va assegurar.
D’altra banda, Bosch també va explicar la importància que van tenir les xarxes socials en el seu dia a dia. "Abans no les utilitzava, i vaig cometre l’error de tenir prejudicis amb el Twitter i el Facebook. Va ser el meu departament de comunicació el que em va recomanar fer servir el Twitter abans de sortir a una expedició. Ara he entès que tenir-ne és estrictament necessari”. Les xarxes, a més, han ajudat a l’aventurer a l’hora d’aconseguir patrocinadors: “És un actiu fonamental en la gestió de comunicació i projectes”, va afirmar.
De fet, l’aventurer gironí va reconèixer que el procés de comunicació i informació és fonamental: “La informació té el poder d’impactar, crear compromisos i actituds. Jo, ara, em prenc molt seriosament la faceta de comunicador, i entenc que no només he de veure el món, sinó que també l’he de fer veure als altres. És la nostra responsabilitat”, va concloure.
La conferència “5 viajes, 5 proyectos” mostra una nova forma de periodisme i de viatjar per el món
 |
| Alumnes del primer Màster de Periodisme i Viatges |
La conferencia va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació i va comptar amb cinc conferenciants, tots membres de diferents grups de treball del Màster de Periodisme i Viatge.
El primer grup, anomenat “Cruce de caminos”, va presentar una guia de viatge sobre Macedònia. “No existia cap guia de Macedònia ni amb català ni amb castellà, i podia ser una bona opció tractar un tema que ningú havia fet”, comentava la presentadora del projecte. "Vam fer un estudi de mercat i un 99% de la població desconeixia aquest país i un 90% no sabia nombrar cap atractiu turístic d’aquest”. En la seva guia de viatge, utilitzen històries narratives per explicar el seu viatge a través de fotografies, alhora que a la seva pàgina web penjaven vídeos de la seva aventura pels Balcans.
“Huellas errantes” va ser el següent projecte de la conferència. El ponent i periodista Jorge Bonilla va voler avisar sobre el seu treball de la Xina. “El nostre projecte no tenia molta capacitat per créixer ni per generar creativitat, ja que érem clients d’una agència de viatges xinesa i el seu propietari volia treure endavant l’empresa per créixer”. A partir de la col·laboració amb aquesta agència han desenvolupat una guia de viatge d’esports d’aventura centrat en la Xina, tot i que també comprenia alguns països d’Àsia i Europa. “Vam desenvolupar una mini guia sensorial que té un sentit interessant perquè es torna en un llibre on es mostren diferents fotografies sobre les qualitats i característiques de la Xina i mostrant tots els contrasts que es poden“, concloïa Bonilla.
De la desconeguda Macedònia a l’exòtica Jordània, els projectes del Màster presentaven diferents alternatives de viatge sense deixar de banda la professió periodística
De la Xina i l’esport d’aventura, la següent presentació parlava sobre l’exòtica Jordània. El grup “Cien pies” presentava una guia especial per a les dones viatgeres als països islàmics. “Vam voler donar veu a aquelles dones que encara avui continuen lluitant pels seus drets i el que vam buscar va ser viure experiències per plasmar-les a la guia”, exposava la presentadora, Miriam Tejada. Sense deixar de banda el turisme i l’oci, aquesta guia mostrava la realitat social de la dona en aquest país, mostrant la vida de diferents dones de diferents estatus i diferents pobles i ciutats, “No volíem deixar de banda el socioperiodisme, i pensem que ho hem aconseguit. A la nostra guia hem afegit codis QR amb entrevistes a aquelles dones jordanes, com diuen elles, la dona es forta si ella vol”. A més a més de crear consciència social sobre el mode de vida i els costums d’aquest país, el seu treball ofereix viatges i petites escapades per tota la geografia jordana, passant pel Mar Mort i les runes de Petra.
El paper de la dona en la societat d’aquests països, un punt de partida de més d’un d’aquests projectes
El projecte més innovador de tots va ser el del grup “El séptimo viajero”. Una proposta amb sis alternatives de viatge (la ruta hedonista, historiadora, aprenentatge, aventura, intel·lectual i curiosa) per l’Occitània francesa. “El nostre lema és que la setena visió la poses tu”, deia la presentadora del treball. "Pensem que el nostre producte pot servir pel teu viatge, seguit de quaderns amb sis tipus de viatge diferents, i oferim al lector crear el seu viatge perfecte per aquella zona”. La guia mostra alternatives amb diferents preus, viatges i activitats d’oci, adaptant-se a les necessitats de cada viatger.
L’últim dels projectes va ser el del grup “Rhythm & Roads, viajando desde la música” amb el projecte “Female Thailand”, un producte audiovisual en anglès composat per 6 càpsules de 10 minuts explicant com és el dia a dia de les dones a aquest país asiàtic. “Volíem que les dones fossin protagonistes”, al·legava la presentadora. “Per aconseguir vendre aquest producte i per donar-lo a conèixer hem creat la pàgina web on oferim el tràiler del viatge i una càpsula de mostra”.
Amb aquestes presentacions dels projectes i una posterior ronda de preguntes pels més de 150 assistents a l’acte va concloure la presentació d’aquests projectes de Màster, un curs que en el seu segon any de vida s’ha convertit en un referent en tot l’Estat i que, segurament, tornarem a gaudir dels seus projectes l'any vinent.
'Callejeros Viajeros' i 'Españoles en el Mundo' expliquen les seves diferències
Álvaro Martín, de Callejeros Viajeros, i Luis Calero, d’Españoles en el Mundo, van deixar clar en la seva conferència que fan programes completament diferents. Aquesta intervenció era de les més esperades de la jornada per la repercussió que tenen els dos reporters. Els ponents van informar sobre els detalls dels seus programes i les principals diferències entre els dos el passat 22 de novembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El reporter de Callejeros Viajeros, de la cadena Cuatro, Álvaro Martín va explicar al nombrós públic de la sala que en el seu programa s’intentava ensenyar l’altra cara de les destinacions, la cara B dels països. Aquest és el motiu principal pel qual creuen que un programa com Callejeros ha triomfat, ja que no han deixat de fer periodisme encara que varies vegades s’ha dubtat sobre si el que es feia era periodisme. Aquest dubte s’ha produït perquè el programa inicial de Callejeros “ha canviat i ha innovat la forma de fer periodisme al donar veu a sectors marginals de la societat i d’aquesta idea va néixer la versió més moderna, Callejeros Viajeros”, explicava Álvaro Martín.
D’altra banda, el reporter de Españoles en el Mundo, de Televisión Española, Luis Calero va destacar que en el seu programa el més important era conèixer l’opinió dels espanyols que viuen a un altre país i que els reporters s’intenten quedar al marge per tal que l’autèntic protagonista ensenyi el que consideri més significant. “Nosaltres, clarament, ens centrem amb el narrador, la història, la persona, i de fons està el lloc que visitem. Nosaltres som la veu que pregunta darrere de la càmara”, detallava el periodista. Calero va posar èmfasi en la manera d’entrevistar a les persones en el seu programa. L’objectiu es conèixer què fa en aquell país i si ho aconsegueix sabrà que és una bona entrevista. A més a més, intenten conèixer històries, canvis radicals de vida, veure gent emprenedora i persones que ho han deixat tot al seu país i han començat de cero.
 |
| Álvaro Martín, de Callejeros Viajeros, i Luis Calero, de Españoles en el Mundo |
Tal i com hem comentat en el cas de Callejeros, Españoles en el Mundo també ha trencat amb el paradigma de periodisme de viatges. El fet que t’expliqui una destinació algú que podries conèixer de la mateixa ciutat és únic i és el que ha provocat que aquest programa tingui tanta repercussió. “L’èxit que ha tingut Españoles són per les històries, l’home que t’explica els costums d’un país podria ser el teu veí”, justificava Calero. El reporter de TVE diferenciava això amb els reportatges habituals, on hi posen una veu en off. En el seu cas, el reporter no ha de ser la base, sinó que ho ha de ser la persona que ens narra el lloc on viu. El perfil d’aquesta persona ha de ser gent que s’hagi adaptat a la cultura i a la vida quotidiana del país, no a persones que s’hagin apartat o no es relacionin. “Has d’aconseguir l’espanyol que hagi marxat i s’hagi integrat en la societat i la cultura del seu país”, insistia el reporter de TVE.
Relació entre "Callejeros Viajeros" i "Españoles en el Mundo"
Callejeros Viajeros i Españoles en el Mundo són dos programes que relaten diverses destinacions. No obstant, ambdós es diferencien per moltes coses. De fet, segons Álvaro Martín, els dos programes no són ni tan sols rivals en les audiències perquè no fan el mateix tipus de programa ni tampoc tenen el mateix públic. A més a més, durant tots els anys que s’han emès els programes –des del 2009– no han coincidit en el dia d’emissió, per la qual cosa no hi ha rivalitat possible.
El reporter de Cuatro va explicar que, a diferència dels reportatges de TVE, es centren amb l’entorn en què viu el país, a més d’analitzar la vida dels que hi viuen. “Intentem distanciar-nos de Españoles por el Mundo no només ensenyant la vida dels espanyols, sinó també centrant-nos en la societat en què viuen els hispanoparlants en aquell país”, comentava Martín.
Una altra gran diferència que van explicar els dos ponents va ser la forma d’explicar el que ens diuen. En el cas de Callejeros, els plans van sortint molt ràpid, mentre que a Españoles en el Mundo poden mantenir-los una mica més, ja que l’audiència de cada canal és diferent i ho prefereixen d’aquesta manera. El llenguatge que s’utilitza en els dos programes també és important. En aquest aspecte, Callejeros destaca per fer moltes més jornades d’edició, música, muntatges, ja que, al fer entreteniment, ha de resultar atractiu. “El periodisme de viatges té un compromís social, hem de fer un llenguatge visual cridaner sense perdre de vista que som periodistes i tenim una responsabilitat social”, argumentava Álvaro Martín.
El millor del periodisme de viatges: viatjar
“Viatjar i que et paguin es el millor que et pot passar”, va dir Luis Calero al començament de la seva intervenció. El reporter de Españoles en el Mundo va destacar que el millor del seu treball és viatjar i s’ha d’intentar gaudir una mica. El fet de gaudir durant els dies que estàs fora, es reflectirà en el reportatge de manera positiva.
Álvaro Martín ha tingut la oportunitat de conèixer altres costums gràcies a Callejeros Viajeros i, de fet, creu que conèixer tribus i ètnies amb les seves tradicions i el seu ‘modus vivendi’ és el que “m’ha omplert més com a persona”.
En el cas d’Españoles en el Mundo, l’elecció de la destinació es basa en trobar persones del nostre país que viuen en un altre, però cada vegada més són les pròpies famílies les que demanen poder sortir al programa. La productora de Callejeros Viajeros escull la destinació en base a dos criteris. En primer lloc, han de ser llocs on ens agradaria anar, ja que la gent que no té diners per viatjar, ho fa per televisió. En segon lloc, han de ser països reconeguts i propers, per donar una segona proposta de viatge.
Amb tot, els dos periodistes han guanyat molta experiència i vivències amb aquests programes. De fet, ambdós ens van detallar quants viatges han fet amb Callejeros Viajeros y Españoles en el Mundo. En el cas d’Álvaro Martín, va destacar que a Cuatro han emès més de 250 destinacions, mentre que Luis Calero ha fet 42 viatges i s’ha pogut especialitzar. De tots aquests països, el periodista de Televisión Española va aconsellar als estudiants de la UAB que “Mèxic D.F. és una de les ciutats més atractives pels periodistes que busquen feina fora”.
Paco Nadal: "Qui vulgui fer periodisme de viatges, ha d’haver viatjat abans’’
El prestigiós periodista de EL PAÍS, Paco Nadal, es mostra cautelós sobre la possibilitat de plantejar els blogs de viatges com una opció de cara al futur més proper del periodisme i adverteix que si un periodista es vol dedicar als viatges ha d’haver viatjat ell abans. Aquesta va ser la principal visió que Nadal va aportar en la seva conferència sobre el periodisme de viatges, tema central del II Congrés de Viatges, celebrat el passat 22 de novembre a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on el veterà periodista també va parlar de ‘’ultraespecialització’’, ‘’multifuncionalitat’’ i ‘’interactivitat’’ com les característiques que ha de tenir el periodista actual.
Per començar, Nadal va ser clar i concís sobre les possibilitats de viure només d’un blog: ‘’D’un blog no es viu, és la teva targeta de presentació. El blog és una eina entorn de la qual has de construir el castell de la teva empresa’’. Així de sincer va ser Paco Nadal sobre el tema dels blogs davant els més de 100 estudiants de periodisme presents a l’Aula Magna de la Facultat de Comunicació. I si ara mateix no es pot viure d’un blog, menys d’un blog de viatges, sobretot a Espanya: ‘’Cap blog espanyol té tanta publicitat de viatges com per viure d’això’’. Nadal va mostrar sinceritat sobre el que pensa d’aquest tema tot i que ell és un pioner en els blogs de periodisme de viatges al nostre país. ‘’Als blogs s’han de buscar els ingressos d’una manera imaginativa, però ningú sap on són’’, va lamentar el valencià.
 |
| Paco Nadal, abans de començar la seva conferència |
El que ha de tenir clar l’aspirant a periodista de viatges
Per Paco Nadal hi ha cinc tipus d’autor que tenen blogs de viatges: l’informàtic que domina el SEO (Search Engine Optimization), el viatger vocacional que vol compartir experiències, el periodista tradicional que ha après a usar les noves tecnologies, el periodista jove que tracta de fer-se un forat i el buscador de viatges per la cara, és a dir, persones que busquen amb els blogs ‘’que els invitin a viatges per la cara’’. El periodista col·laborador de EL PAÍS es va recrear en aquesta última figura per explicar als assistents al II Congrés de Viatges de la UAB que qui pensa en crear un blog d’aquest tipus per viatjar gratis s’equivoca: ‘’No creeu un blog per viatjar gratis perquè com a comunicador té poc recorregut’’.
Tanmateix, Nadal va fer molt més èmfasi en la transcendència de viatjar un mateix abans de tenir un blog d’aquestes característiques: ‘’Si voleu dedicar-vos al periodisme de viatges, viatgeu!’’, va exhortar el valencià, que va destacar per sobre de tot els beneficis de viatjar sol responent al torn de preguntes a una alumna que li va preguntar per quin destí escolliria per viatjar: ‘’Més que escollir un destí, s’ha de viatjar sol perquè és un gran exercici d’introspecció, i és una manera d’empapar-te del que hi ha al voltant, un aspecte fonamental perquè part del treball del periodista és escoltar la gent. Aconsellaria a tot el món que alguna vegada viatgés sol a la seva vida perquè és molt terapèutic i t’ensenya molt’’.
Aquesta experiència prèvia a obrir un blog de viatges sembla ser clau per l’èxit d’un blog de viatges, ja que per l’usuari l’element atraient d’aquestes pàgines és que ‘’l’autor explica l’experiència del propi viatger’’. Però la feina del periodista de viatges no es limita només a organitzar sortides o explicar viatges, va molt més enllà : ‘’El viatges que s’ofereixen a la gent van més enllà que un viatge convencional. Un periodista ha de transmetre sensacions i emoció i fer que es vulgui anar al lloc’’, va ressaltar Nadal a l’Aula Magna.
El periodista actual ha de ser "multifuncional, interactiu, ultraespecialitzat i humil’’
Paco Nadal també es va sincerar sobre la situació del periodisme a l’actualitat, marcat cada cop més per la irrupció d’Internet com a eina de treball i la crisi econòmica i de valors. El periodista de La Jana considera que l’arribada d’Internet ‘’és el canvi més brutal que ha experimentat la humanitat des de la impremta’’, i afirma que la professió ha de saber gestionar l’enfrontament de les dues generacions, ‘’ l’analògica i la digital’’.
Internet constitueix per Nadal el perfecte exemple del ‘’patètic periodisme’’ que s’està fent, en el que el valencià denuncia que ‘’no hi ha filtres, es perd molt l’ètica i el bon fer’’: ‘’A Internet pots trobar el que vulguis però hi ha moltes tonteries’’. La xarxa també és una de les causants que avui el periodista hagi de saber fer de tot: ‘’Avui un periodista ha de ser multifuncional en la manera d’informar. A més de saber escriure, ha de saber moure’s per les xarxes socials i al món d’ Internet’’. Paco Nadal va recordar que als seus temps les coses eren diferents pel que fa a les diferents tasques que ha de saber fer el periodista d’avui: ‘’Abans estava prohibit que el fotògraf escrigués i que el redactor fes fotografies’’, va dir. ‘’Ara res està vetat’’, va afegir el valencià, que va assenyalar també que aquesta tendència de que un periodista faci moltes coses es deu també a la falta de personal dels mitjans a causa de la crisi. Una qüestió que ha fet que molts periodistes treballin pel seu compte a la espera de treballs que els donin els mitjans. En aquest sentit, Paco avisa del que això comporta: ‘’Si et passa alguna cosa en algun lloc no esperis que el mitjà et tregui les castanyes del foc si no ets de la plantilla’’, va advertir a la conferència.
La xarxa és també la responsable de que una altra habilitat que ha hagut de desenvolupar el periodista sigui la interacció amb els usuaris. Nadal reconeix que ell dedica moltes hores de la setmana a parlar amb la gent que el llegeix i li escriu però considera que és positiu: ‘’Els comunicadors aprenem molt de les crítiques i les aportacions de la gent’’. Una altra qualitat que ha d’adquirir aquest comunicador és, segons el veterà periodista, la ‘’ultraespecialització’’: ‘’Les possibilitats del periodista estan en l’ultraespecialització, és a dir, conèixer a fons alguna cosa. Especialitzar-se és el millor. Quan més especialitzats estem, més treball tindrem’’.
Nadal també va subratllar que els ‘’nous temps, impliquen noves formes’’, i una d’elles és ‘’l’associacionisme’’. En aquest sentit el periodista va posar com a exemple la seva associació de blogs, que va ser la primera que va tenir èxit a Espanya: Travel Inspirers, formada per 10 bloggers espanyols i pioners en la creació d’una associació de blogs: ‘’Associar-se i crear més força és fonamental, sobretot per captar publicitat’’, va explicar Nadal, qui va recordar als presents al II Congrés de Viatges de la UAB, que el periodista ha de ser humil: ‘’Un periodista ha de ser humil, no és ell la notícia ni l’estrella, sinó algú que s’assabenta d’alguna cosa i ho explica a la gent’’, va assenyalar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario